Tecnoautobiografia

Tecnoautobiografia

Des del moment en que naixem estem en contacte directe amb les tecnologies i es que el nadó també s’envolta d’aquestes. Jo vaig néixer l’any 1988 i no en sóc pas una excepció.
Deixant una mica de banda tots aquells primers anys dels quals no en recordo res, sí que m’agradaria destacar el moment en que vaig ser conscient de que les tecnologies em podrien ser útils i el que jo necessitava en aquells vuit anys era jugar. Així que què millor que els reis em portessin una consola anomenada game boy , una màquina a la qual introduïes un joc i podies estar hores , davant d’una pantalla jugant al tetrix o intentant salvar la Daysi amb el Mario.
Una mica més tard va arribar la bicicleta, clar la primera no tenia tant sols dues rodes sinó que portava dos rodetes més , una a cada lateral per tal de guanyar estabilitat. Amb ella vaig passar moltes tardes al parc, pedalejant amunt i avall.
A l’edat de dotze anys va arribar a casa el primer ordinador. Entre la classe d’informàtica que fèiem a l’escola i l’ordinador que tenia a casa vaig començar a explorar aquest nou món i aquest invent tant complex. Uns anys més tard va venir internet i fins ara no he pogut deixar d’utilitzar-lo ja sigui per fer treballs, parlar amb els amics, guardar i veure fotografies, pel·lícules, etc. Reconec que gràcies a l’ordinador i sobretot d’internet he pogut entrar dins d’aquest cercle de noves maneres de comunicació fet que em diferencia de la manera en que es relacionaven els meus pares tot i que no oblido i continuo relacionant-me com ells feien.
I què dir del mòbil, un altre tecnologia que disposo des de l’ESO fins l’actualitat.
Segons els experts jo ja pertanyo a la generació Einstein i per tant, formo part d’aquells mils de joves plenament adaptats a les noves tecnologies.
Cert és que des de que vaig néixer fins a l’actualitat he conviscut sempre amb les noves tecnologies, i les no tant noves, que contínuament estan en procés de canvi i que possibiliten una vida més fàcil. Tot i així reconec que no m’he enganxat al carro d’aquells que volen estar a la última de qualsevol novetat i que disposen de tots els últims models tot i que no me’n mantinc al marge.
Penso que el simple fet de disposar de gran part de la tecnologia existents em permet una vida més fàcil, una nova forma de comunicació i més comoditat tot i que no crec que aquesta hagi de substituir, com cada cop passa més, gran part de les meves tasques quotidianes.

Però no tant sols son tecnologies aquelles que tant sols son artefactes sinó que la família també n’és un exemple o el grup de bàsquet al qual vaig jugar durant quatre anys quan encara anava a l’escola i a l’institut. Però sens dubte l’esplai , on vaig entrar com a nena a l’edat de sis anys i del qual encara en formo part però com a monitora, és una de les tecnologies, en aquest cas organitzativa, que més m’ha marcat i que més ha estat present al llarg de la meva vida.